dissabte, 23 de novembre del 2013

Assortiment

En l'apunt de dijous passat, «Hui van catxos», Jes —lector i polemista infatigable— responia a una rèplica meua. Com que la meua nova resposta s'allarga i es fa tard, ho aprofite per a fer-ne un apunt. Em dia Jes:

Qui és que escriu com el Neng de Castefa? Vols que torne a repetir per què no hauríem d'escriure «preferixca»? Ni la teua avl l'accepta perquè no és etimològica i, sobretot, perquè ignora la resta de parlars occidentals, com l'accentuació que esmentes en el teu escrit. O això no són dades filològiques? A més a més, l'únic filòleg que va proposar de no accentuar en occidental va esser Colomina, consulta el seu llibre Els valencians i la llengua normativa. Pareix que s'han esvaït els mites; els mites d'engany, és clar.

El Neng de Castefa és un exemple d'estil que cal saber reflectir dins de les possibilitats estilístiques de la llengua. L'empobriment (normatiu, amb les conseqüències que això té) consistix a pensar que podem estalviar-mos els aspectes de la llengua que no mos agraden i, per tant, no incorporar eixos trets al calaix corresponent dels trets estilístics.

Pel que fa a l'avl, si fóra «meua», crec que jo provaria a fer moltes coses d'una manera ben diferent.

No cal que repetixques res, Jes, perquè pots observar que jo no opine el mateix que tu i també vaig fent. I no pretenc que ningú deixe d'escriure «preferesca», «prefereixi», «preferisca» o com «preferixca». En tot cas, esta possibilitat sí que apareix en la GNV. En eixe sentit els prejuís filològics no haurien de ser «dades filològiques». Preferiria, això sí, que els mitjans en valencià tingueren una massa crítica suficient que funcionara com a sedàs i com a difusor estilístic i normatiu. A Catalunya ho tenen més avançat que ací.

Sobre l'etimologia, trobe un pèl confús que es diga que una forma lingüística no és etimològica. Si diem que un mot no és etimològic, devem estar dient que no s'ajusta a algun criteri (o llei) que pretén mecanitzar l'evolució de les paraules. La pràctica científica no ha de promulgar lleis, sinó que ha de donar explicacions. Per contra, la normativa pot disposar amb explicacions o sense, i en este cas solen preferir botar-se les explicacions. No estan fent etimologia ni seguint la pràctica científica, només ordenen (en els dos sentits, 'manar' i 'posar en ordre').

Finalment, la proposta de Jordi Colomina [veg. la ressenya de Jaume Corbera], no la compartia aleshores ni ara, i no sembla que haja anat més avant. Quant als mites, certament, es basen en l'engany. Encara que siga en l'autoengany.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada