Va morir Manolo Escobar, i el record de la meua infantesa em provocava més malestar que enyor, encara que més que el carro i el viva España jo tenia en ment eva maria se fue buscando el sol en la playa, que després he sabut que era de Fórmula v. Però això va passar i només em va deixar el rastre en la memòria térbola d'aquells anys. En canvi, ara li ha tocat a Lou Reed, una d'eixes figures que no esperes mai que siguen mortals, perquè fa tants anys que els has fet llegendaris, que el «procés natural» semblava que els havia oblidat i circulaven pel món de les idees, ingràvids i omnipresents en els pòsits del cervell, com la música d'aquell Berlin lletrejat com una branca de regalèssia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada