Diu Coromines que això de llevar taula té a vore amb llevar el camp o llevar el setge més que amb l'actual llevar 'separar', 'enretirar', 'fer desaparéixer' valencià. És un ús antic i, per tant, té a vore amb els valors més antics del verb. De fet, les postres (castellanisme antic) es diuen també llevant de taula, que supose que és com assenyalar l'última menja abans d'alçar-se de taula o abans de desparar taula, com també es diu. Així, no és fàcil entendre què significaria literalment llevar taula, si ho voguérem interpretar amb el valor més general actual de llevar per a molts valencians.
En eixe sentit, resulta indicativa l'accepció que apareix en el dcvb:
Llevar la taula: retirar-ne els atuells i alçar-ne les estovalles després de menjar; cast. levantar la mesa. Les taules foren levades, Curial, i, 5.El drae diu alzar, quitar o recoger la mesa. També hi havia levantar; i en portugués, levantar i tirar a mesa. Coses de la gastronomia ibèrica, per dir-ho a l'antiga.
Miquel, recorda que a la Valldigna diem "arrimar taula" en lloc de "llevar taula", cosa que reforça eixa idea de separar, apartar.
ResponEliminaHola, Àngel:
ResponEliminaSí, «també» es diu arrimar a la Valldigna, però no recorde que fóra una peculiaritat excloent de llevar. Per cert, eixe arrimar segurament arriba més llunt, i supose que també es genera a partir del sentit primer que té el verb. Hi ha una obra alcoiana de 1855 en què, després de sopar «arrimen» la taula, literalment, no tan sols la «desparen».
Tampoc és gens estrany que es reinterprete el significat dels verbs que apareixen en els modismes, o que s'utilitzen altres verbs, variant el matís però mantenint l'objectiu. Tal com dius, amb arrimar estem en la idea de 'separar', 'apartar', i és una de les possibilitats d'entendre l'acte. Si la idea que hem de buscar en llevar taula és més a prop de 'separar' que del que indica Coromines --ara no el tinc a mà i no ho puc tornar a llegir--, 'alçar-se', no ho sé, tot i que sembla que actualment pensaríem que és la possibilitat que assenyales, però ja veiem que històricament hi havia altres possibilitats.
T'agraïxc el comentari, viatger. Eixe alçar es mou en eixe àmbit canviant dels significats i de la manera d'entendre els actes: mos alcem de taula i, per tant, alcem la taula. Una cosa semblant crec que va passar --seguint Coromines-- amb llevar taula i llevar-se de taula.
ResponEliminaSón eixes ambigüitats que té el llenguatge i que donen lloc a concepcions diferents i sempre canviants.