No sé què ha passat, que me s'ha esborrat pràcticament tot l'Ipod. No sóc conscient d'haver fet res per a produir eixa esborrada general. Un dia com qualsevol altre i, després del futbet, tire a posar-me música mentre em dutxe per a celebrar que quasi hem guanyat, és a dir, que mos han empatat el partit en els últims minuts, i m'he vist només sis cançons en la pantalleta de l'aparell. Ha estat un colp baix. Sort dec tindre una còpia del contingut en algun disc extern i supose que podré recuperar la major part de la música.
La que crec que no podré recuperar és la que vaig comprar ja fa uns anys en la botiga d'Apple, diria que no me n'han fet una còpia de seguretat per a estos casos. Però hauré de vore com ho gestionen ara i compara amb altres serveis semblants (Spotify i no sé quants més).
Bé, demà, si cap conjunció astral o fetal no diu el contrari, canviaré un poc les meues funcions de transcriptor corrector per les de maquetador («editor» en diem amb vista a la reclassificació de llocs i funcions), que també són funcions nostres per l'atzar de les relacions de llocs de treball mal fetes, però que només fea una companya que està ara de baixa. També vorem si la música son afinada. Tems d'aprenentatge.
El tècnic de Dénia està patint una lliçó amarga, totes les interinitats ho són. I tot i que la bona voluntat professional l'haja dut, suposadament, a botar-se un tràmit burocràtic, crec que el que hi canta més és la mala voluntat de l'alcaldessa d'aprofitar l'ocasió per a fer mal ús dels recursos legals i impedir-li presentar-se a les possibles oposicions del lloc de treball. Ella no complix la legislació lingüística, però el tècnic no ho pot fer públic. La vella història del missatger.
Tocaria també un reinici, perdre unes quantes cançons i afinar millor en la tria dels músics i del repertori. Per a això estan les eleccions, si els «mercats» o, millor dit, mosatros mateix, li donem encara opcions a la democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada