Una societat és democràticament madura quan ha assimilat l'experiència que la política és sempre decebedora i això no li impedix ser políticament exigent. La política és inseparable de la disposició al compromís, que és la capacitat de donar per bo el que no satisfà completament les pròpies aspiracions. Està incapacitat per a la política qui no té la capacitat de conviure amb eixe tipus de frustracions i de respectar els propis límits. Mos han ensenyat que això és el que fa de la política una cosa irresponsable i fraudulenta, però mos hauríem d'acostumar a considerar que això és el que la constituïx.
Daniel Innerarity, «Los sueños y las urnas», El País, 29.10.2011.
Copiada al Diccitionari. Merci!
ResponEliminaUf, per un moment em temia una acusació: ¡al Diccitionari vas! T'agraïxc la redifusió de la idea (a pesar de la versió poc liofilitzada).
ResponElimina