La llei atorga encara més poder als sindicats a Escandinàvia, però el fan servir de manera cooperativa. Es preocupen més per l'economia en general que pels seus militants. Sembla que als sindicats espanyols els preocupen més els seus militants amb treball que els joves amb contractes temporals o les dones que volen entrar en el mercat laboral. Abusen del seu poder al negociar només en benefici dels seus membres. Els sindicats britànics van estar en esta situació fins als anys huitanta, quan el govern els va retallar bona part del seu poder. Malgrat que tenia el suport dels sindicats, el govern laborista va seguir la mateixa línia perquè va arribar a la conclusió que era el millor per al país i per a l'economia en general.
Christopher Pissarides, «Debería existir solo un tipo de contrato», entrevista de J. P. Velázquez-Gaztelu, El País, 29.10.2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada