Diu el fiscal que no existix «la figura delictiva del malbaratament de diners públics que puguen fer els gestors d'eixos diners». Una gran cosa, aixina es legisla en les cambres de la nostra democràcia, eixa cambra legislativa separada del poder executiu... Bé, no tan separada. Hui mateix la diputada Esther López Barceló (d'Esquerra Unida) es queixava que havia de respondre a dos torns del mateix contrincant en lloc de tindre'n dos: el torn del conseller i el del grup del pp, grup que és només una versió ampliada de l'executiu i del partit, en lloc de ser la representació dels ciutadans.
La gràcia del dia ha estat la pronúncia peculiar del conseller Serafín Castellano Gómez quan parlava de «servicis dutxa cap», que m'ha fet dubtar en la transcripció i m'ha fet gràcia quan ho he entés: «servicis duts a cap». En fi, coses que mos passen per les orelles, com els «lesbófobos» i «tránsfobos» amb què Esther López qualificava els pressupostos del govern valencià per a l'any que ve, paraules que li han fet molta gràcia a Marí Olano, diputat del pp, que fingia no saber com pronunciar-les o on accentuar-les. Aixina legislen, sense patir per les figures delictives ni per malbaratar paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada