Hi ha allò que es diu d'algú que no saps per on agarrar-lo, inefable —esta nit Punset amb Buenafuente en tv3 per Internet—. Hui en el diari apareix una petita crònica de les malifetes de José Luis Olivas Martínez, el no tan antic president de la Generalitat Valenciana durant uns mesos i antic conseller d'economia de Zaplana Hernández-Soro i que va dirigir Bancaixa des del 2003 fins a acabar on ha acabat l'entitat. Doncs, resulta que Olivas Martínez també dirigia el Banco de Valencia, que ara també resulta que és un munt de porqueria i no saben si rescatar-lo o portar-lo a un ecoparc.
Bé, això ha coincidit amb un escrit que els vaig enviar fa uns dies per a demanar-los com era possible que se'ls haguera oblidat el valencià en l'escrit publicitari que envien sobre la seua «nova correspondència» —en castellà només—, on anuncien:
Correspondencia en el idioma que haya seleccionado (inglés, francés o alemán).
Control polític de les entitats financeres valencianes, polítics dirigint caixes i bancs, empresaris emprenedors emprenent-la amb els diners de tots, valencianisme histèric més estufats que els titots, i tot s'acaba que la seua festa —aquella que Ricardo Costa dia que no acabava mai en el pp— la paguem la resta de la societat. El meu escrit ha tingut un efecte inesperat. Si continuen igual, n'enviaré un altre a Bankia. I com dia aquell, «¡que n'aprenguin!».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada