Estímuls

Sort del futbet de hui, patxanga, però m'ha servit per a desemboirar el cap dels tubs de neó, les noves rutines del canvi de lloc i la maquetació de documents. I ara com si em quedaren pocs ànims per a comentar l'elecció del president de l'avl (Ramon Ferrer), la notícia sobre la protesta dels tècnics lingüístics de l'administració del Consell de la Generalitat valenciana o sobre el fet que si en la Neoloteca del Termcat escriuen per capita en redona no és perquè hagen adaptat el terme —és evident que no ho han fet, ja que seria «càpita»— sinó perquè no marquen amb cursiva els estrangerismes no adaptats.

Per això, em quede pensant en una cosa d'eixes que si les diuen els tècnics economistes eixos que aran faran governs, sembla que siguen innocents. És el que diu Cladi Pérez que va dir Richard Koo, cap del banc d'inversió Nomura (El País,13.11.2011): els xinesos van posar en marxa en el 2009 «un dels paquets d'estímuls més ambiciosos i més ben orientats del món. Després van seguir amb ells: són una dictadura, gràcies a això s'ho poden permetre.» La tècnica no té ideologia, ¿oi?