En el diari d'ahir («Circo, sí; pan, no», El País, 29.08.2011), Javier Martín exposava una mica més la seua desinformació i el seu punt de vista:
«Bascos, catalans, valencians i gallecs s'han escudat històricament en la seua singularitat lingüística. Antigament l'argument era de pes; hui, no. No cola gastar tants milions quan la tdt permet canviar-se d'idioma, fins i tot triar el comentarista radiofònic preferit en la llengua vernacla. Té igual, el malbaratament continua.»
Javier Martín es veu que no ha provat a canviar d'idioma ni en la televisió pública espanyola ni en la valenciana. Ni en la tv3, que és on funciona raonablement bé, parlant de peŀlícules i amb l'excepció dels films espanyols —coses de contractes que ja vam comentar ací.
Per cert, la primera singularitat lingüística i més greu és la que mos enganxa el sistema polític espanyol i consistix a estar singularment discriminats com a usuaris de llengües diferents de l'espanyol. Antigament, més; ara, un poc menys. Però no som només mosatros qui mos «escudem» darrere de les llengües. En tenim bona mostra en les televisions: ¿qui s'escuda només darrere del castellà? I els parlaments d'arreu de l'estat: ¿quins s'escuden darrere del castellà? Toc, toc, ¿qui és?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada