Les grans nacionalitats occidentals han patit —de manera pareguda als autors de la Bíblia— una morbilitat recurrent, que podria denominar-se síndrome del poble elegit, cosa que també és una forma de racisme. La Castella imperial la va patir en el seu segle: «L'espanyol és la llengua per a parlar amb Déu»; un grapat d'inteŀlectuals i revolucionaris francesos pogueren sentir que només un poble excepcional podia donar-li al món la declaració dels drets de l'home; i la Gran Bretanya s'inoculà també el virus, puga ser, amb el triomf de la Reforma. Vegeu el God's Englishman de Christopher Hill, el gran historiador marxista del mesianisme purità anglés en el segle xvii.M. Á. Bastenier, «Un fantasma europeo nuevo», El País, 12.08.2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada