En un Magazine (revista que venen o venien el caps de setmana amb el Levante) de maig del 1997, Alberto Suárez (d'Astúries) escrivia:
Vullc agrair-los sincerament la inclusió de llibres en bable en l'especial del dia del llibre del Magazine. Va ser una sorpresa agradable vore dignificada per fi la literatura en asturià, en oferir-la al lector amb la literatura que es realitza en la resta de llengües de l'estat, abandonant el menyspreu perpetu a què estem acostumats els asturians. Sense dubte tot un gest de sensibilitat amb una llengua marginada per les institucions del principat, que cada dia està més viva i que cada dia té una creació literària de més qualitat.
No tinc notícia que la iniciativa s'haja repetit cada any, però segur que encara compartim l'alegria del lector i la podríem compartir si es repetira. Vist a distància, quasi em sembla entendre que la marginació institucional és un factor positiu per a la vitalitat d'una llengua com l'asturiana. Eixes tergiversacions compensatòries deuen ser útils en alguns moments, sobretot com a instrument de difusió ideològica. En fi, al cap dels anys, encara esperem per a poder gaudir de l'èxit de les marginacions.
Ja comentàvem un altre dia per un altre puesto que el fet d'escriure en asturià (també obres mestres) és fonamentalment un fet heroic.
ResponEliminaDe l'altre no en diré res perquè ja se n'ha dit molt i se n'ha fet comparativament poc sobretot en matèria dels esperits i les voluntats, que es resistixen.
¿Puesto? El cas és que herois quotidians en tenim a patades. Però sembla que volem salvar-mos a través de la llegenda. ¿Puesto? Em sona.
ResponElimina