Per tant, si la democràcia és el govern de la majoria, la faena d'un líder és molt menys èpica del que sembla: ha de governar amb transparència d'acord amb els desitjos de la majoria i retre comptes davant dels ciutadans.
[...]
Paradoxalment, acceptar la necessitat de lideratge suposa reconéixer que les nostres institucions no funcionen tan bé com deurien, que les nostres societats civils són febles i que les nostres democràcies són més imperfectes del que creiem. ¿I si els necessitàrem per a suplir les nostres deficiències?
José Ignacio Torreblanca, «Líderes contra corriente», El País, 22.07.2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada