Havia de passar i, sí, ha passat, l'agost i les vacances, unes certes vacances, estan ací. Fa no sé quants anys ja que estem en xarxa i continuen repetint-se els cicles estacionals i laborals —sort en tenim alguns, d'això últim, és clar—, però també es repetixen les trifulgues polítiques i lingüístiques. Això podríem fer mentre suem l'estiu, repassar amb calma quantes suposades novetats no són sinó reedicions o plagis. Ara bé, com que sabem que els sinònims no existixen, també podrem vore que allò que mos sembla una repetició té matisos i sentits sempre diferents.
Per exemple, la dimissió de Francisco Camps Ortiz en la presidència de la Generalitat valenciana deu ser una variació adaptada de la dimissió d'Eduardo Zaplana Hernández-Soro —o «Eduardo Andrés Julio», si mos recreem en el nom de la cosa— allà pel juliol del 2002, que mos va deixar un president satisfet de ser interí fins a les eleccions, l'antic conseller José Luis Olivas Martínez, que contribuí a unflar la bambolla valenciana i que més tard unflà i féu esclatar Bancaixa. Camps Ortiz ha tirat pel camí del tremendisme religiós, temptat pel dimoni i assetjat pels filisteus. Un paperot exagerat fins i tot en el festival polític valencià.
D'ací a un temps, en el cas que el condemnaren, Francisco Camps Ortiz també podria rememorar que això és una variació —amb moltes ressonàncies— de la condemna de Luis Fernando Cartagena Travesedo, antic conseller amb Zaplana condemnat per embutjacar-se uns quants milers d'euros. En este cas la cosa no tenia a vore amb el neoliberalisme del Bigotes i companyia, que socialitza les pèrdues i privatitza els diners públics, sinó amb un altre credo religiós, el catolicisme, molt emparentat en tantes coses: vestits, rituals, parafernàlia, dogmes, faŀlàcies, prepotència, guies iŀluminats...
Uf, tot l'agost encara per davant. M'esperen el tal Gatsby —traduït per Folch i Camarasa— i la senyora Karènina, que són plagis molt més honorables i que ressonen molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada