Diria que quan es parla d'imposts, pensem només en l'impost directe, en la renda, i quan alguns partits polítics com el Partit Popular, seguint la seua estratègia habitual de prometre el contrari del que fa —vegeu la taxa del fem que acaben d'apujar, amb el vot contrari i indicador del que és la coherència de l'alcalde de Paterna del pp, Lorenzo Agustí—, doncs, això, que mos se posen els ulls com a plats pensant que ja no pagarem mai més en la declaració de la renda, que tindrem sanitat, educació, biblioteques, piscina municipal, dotacions esportives, parcs i jardins i fins i tot aire condicionat pels carrers i vacances pagades a vora mar, i tot pagat per la Generalitat. És a dir, pagat pel president o per no sé ben bé per qui, però jo no amolle un duro...
Bé, certament, eixe punt de vista té fonament. Només cal vore els diners que ingressen els directius bancaris que afonen les entitats, els polítics i gestors públics que requalifiquen terrenys en perjudici del conjunt de la societat i del medi ambient, que aproven infraestructures ruïnoses o jardins de floretes que cal regar i reposar periòdicament per a benefici del florista agraciat i perjudici general, que s'endeuten sense límit, amb obscurantisme i opacitat i en perjudici de l'economia social. Ara diuen que «trauran l'estisora», i és per a tallar el que és bàsic i és comú: la fórmula 1, les fiances dels presumptes delinqüents oficials, els cotxes polítics, els palaus d'òperes i d'exhibicions de vestuari de gala, les mascletades, les paelles gegants, els aeroports sense avions, els trens elitistes per a passatgers rics... Ai, no, no és això del que parlen. I mosatros satisfets, que no mos apugen els imposts.
Estem en estiu, però en un estiu de crisi. Veus la gent a la platja i penses en la prima de risc —els informatius no en saben altra—, però saps que, mentres et torres al sol, tot està resolt, fins i tot encara que l'aigua cada dia siga més un pixum que una praderia de posidònia, encara que els peixos siguen de mercuri i que hi haja més bosses de plàstic que meduses, encara que preferim directors d'orquestra a milers d'euros per nit en compte de professors per als alumnes, arquitectes a milions d'euros per projectes fantasmes en compte d'atenció per a la tercera edat en casa, assessors i beneficiats polítics a preu d'or en compte de depuradores, un mentirós com un president de la Generalitat, diputat i membre de parròquies diverses, en compte de la separació de poders —laics i religiosos— i la justícia ràpida i per a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada