Ha estat una sort que el tribunal constitucional espanyol mos recordara que només la sospita no és un motiu suficient per a excloure a ningú (sentència sobre Bildu). Hi ha coses tan bàsiques com eixa que, si no arriba un tribunal de persones i, casualment, apliquen el seny que sol faltar quan les decisions són d'oportunitat política i no decisions jurídiques, la dinàmica de l'avantatgisme capitalista prompte corrompria del tot la societat.
Sí, sort que encara puc parlar en condicional, tot i que mirant com s'està duent a terme l'actual procés electoral —pitjor encara que fa trenta anys—, poc de temps queda abans que els polítics resolguen que ni han de respondre preguntes als periodistes, ni han de facilitar informació certa i contrastable als ciutadans, ni han de respectar i fer respectar la separació de poders ni tants dels altres pilars normatius que sostenen l'edifici democràtic.
En fi, que ara mateix acaba de fer una bona plogudeta i ha eixit el sol. Les enquestes, que siguen ben negres, però espere que els ciutadans pugam esmenar la irresponsabilitat infantil i verinosa i canviar el pacte representatiu amb els actuals dirigents públics. Que la pluja dels vots se'ls enduga dels càrrecs, que tenen massa afició a ocupar-los no en representació sinó en exclusió dels ciutadans. Mos hi hem acostumat tant —massa— que hem oblidat que «il faut une longue cuillère pour dîner avec le diable».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada