M'estava entretenint amb les extensions del Wordpress i me s'ha passat el matí amb la sisena, la segona i La cançó de la terra de Gustav Mahler, ara per gentilesa de Grooveshark, que és on m'he subscrit fins que Movistar deixe de furtar-me uns euros mensuals i em decidixca a pagar la subscripció a Spotify. La interfície de Grooveshark és més lletja, embolicada i poc pràctica, però fa el seu servei. A més, aprofite per a fer-la anar amb el Chrome, per tal de no carregar ni el Firefox ni l'IE, que faig anar per a altres faenes.
I després dels minuts musicals, com que les eleccions continuaran a pesar de la victòria del Barça en la lliga i del terratrèmol i els morts de Llorca (Múrcia), deslliure el meu escriptori d'un retall de diari:
La cansosa aparició de notícies sobre escàndols de corrupció relacionats amb la gestió de fons pressupostaris realitzats per càrrecs electes amb carnet està enrarint la vida pública i soscavant el prestigi de la classe política. Si el peix es podrix pel cap, la legitimitat de les democràcies comença a degradar-se per l'enriquiment corporatiu o individual dels seus governants.Javier Pradera, «Parábolas evangélicas», El País, 08.05.2011.
Dit això, només em queda participar hui en l'assemblea de la tfv —si hi arribe a hora—. No hi ha molt a tractar, però sí que hi ha un punt interessant que és el de les quotes d'associació, si cal o no tindre'n. Tenint en compte la meua experiència sobre el mareig de gestionar això, la crisi i les prevencions a tocar-se la butjaca que ja he llegit entre alguns socis, i que els diners són per a les ocasions, podria ser que no calguera cap quota periòdica. Una altra cosa serà cobrir les despeses necessàries per a les activitats i els mitjans de què vullga dotar-se l'associació. En fi, ho haurem de debatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada