L'escocesitat sense llengua

Comenta de passada Walter Oppenheimer («¿El Reino Desunido de Gran Bretaña?», El País, 15.05.2011):

En el cas d'Escòcia, l'idioma no és un problema. «La llengua ha estat eliminada com un peatge que la gent ha de pagar per ser escocesa», explica [David McCrone, Universitat d'Edimburg]. «Ser escocés és una qüestió territorial, no una qüestió lingüística o ètnica. I això fa més fàcil que la gent que ve a Escòcia es senta escocesa. La llengua no es convertix en una raó de ser, en un element essencial de la identificació nacional o en una forma d'expressar les diferències com passa amb la religió o com passa amb la llengua al Quebec». O a Gaŀles, on el nacionalisme és més feble que a Escòcia, però gairebé un de cada quatre gal·lesos parla el gaŀlés.

¿Quines idees ens fa venir al cap eixe comentari? Bé, en primer lloc, que es veu que ser escocés té a vore amb ser russoparlant, ¿no?, com que això de l'escocesitat no és una qüestió lingüística... Sort que no és tampoc una qüestió ètnica, perquè a alguns el color de la pell no els canvia ni fregant-la amb aigua calenta. Almenys la pell que no és blanca. I, és clar, sort que les llengües es poden aprendre i, més sort encara, desaprendre, desprendre, oblidar, perquè aixina «eixes» llengües ja no són un peatge: només quedarà el peatge territorial de l'autopista. Ah, i parlar en anglés, és clar. Però això ja s'entén.