Tenia un retall anecdòtic d'un paràgraf que es veu que en el diari El País han considerat que és una notícia. Una de l'estil que podríem denominar clàssic, és a dir, de l'home que li pega un mos a un gos:
15 quilòmetres per a estudiar en castellà
Delfina Cubedo, mare d'una alumna d'educació infantil de Borriana (Castelló) assegura que ha de recórrer 15 quilòmetres fins a Vila-real per a que la seua filla puca estudiar en castellà, ja que els tres coŀleges que oferixen esta possibilitat en el seu lloc de residència no tenen plaça. [...]
La realitat és que no és notícia que els gossos vagen mossegant per ahí, és a dir, que cada dia s'esdevé que els qui volen estudiar en valencià —per cert, acaben coneixent el castellà millor que els qui només estudien en castellà— o han de fer no sé quants quilòmetres o, més directament, no hi ha manera, tal com demostren les estadístiques de l'ensenyament. Però això és la «normalitat»: que els presidents autònoms beneficien les empreses dels amics que els fans regals, que la mesa de les Corts viole els drets dels diputats de l'oposició, que el síndic de greuges admeta la censura periodística que fan algunes institucions públiques, que el pp es finance gràcies als amics del president de la Generalitat que obtenen diners públics, que els consellers decidixquen en qüestions en què tenen interessos familiars, que el pspv, ugt i cc oo demanen el requisit lingüístic com a part del seu folklore, però que hi renuncien i pacten amb el pp la nova llei de la funció pública valenciana... La nostra petita normalitat, que, és evident, necessita millorar, fins i tot educativament.
I una altra normalitat que hem de millorar és el resultat de les eleccions sindicals en les Corts, que ha deixat un balança de 61-24-23, és a dir, cinc representants per a ugt, dos per a cc oo i dos per a l'stas. Tenim quatre anys per davant per a millorar la «normalitat».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada