Fa un pèl massa de gelor en les Corts. La ventilació (calefacció quan fa fred i refrigeració quan fa calor) van com van i hui és dilluns, aixina que comencen a posar-se a to. Mos se gelen els dits i altres extremitats. Una de les extremitats correspon a alguna zona del cervell i, per tant, recupere dos retalls de diari que tenen les mirades de Magaly Soler i Fabio Filipuzzi. Magaly «lluita cada dia perquè s'escolte el quítxua. [...] Cada vegda que ix en televisió, Solier parla en la seua llengua materna» i diu que ella mateixa ha aconseguit que es parle quítxua en el parlament del seu país. El premi Nobel «espanyol» Mario Vargas Llosa, pot ser que hi tinga alguna relació (o alguna cosa a dir sobre la qüestió, també pel fet que la directora de cinema Claudia Llosa, directora de La teta asustada), és neboda seua).
Quant a Filipuzzi, que «afusellava» noveŀles i assaigs sense massa precaucions. El cas és que els va poder publicar en les editorials Campanotto i Mimesis, segurament perquè este friülà té «el front clar, un aspecte agradable i uns quaranta cinc anys». No cal més, a voltes, en este món de percepcions. Si les haguera volgut publicar en quítxua, supose que ho haguera tingut més complicat. De fet, si haguera aconseguit, no l'hagueren descobert mai... És a dir, ¡que no ho haja fet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada