El temps fuig, que dien aquells més genuïns en llatí. Només tinc ocasió de deixar constància d'una curiositat. L'altre dia, en el debat de l'estat del nostre país, segons Francisco Camps, el País Valencià era xauxa, ja que tots el indicadors econòmics, d'iŀlusió i de felicitat que exclamava amb més èmfasi que sinceritat ens encimbellaven en el benestar absolut, tant de benestar, que ni calia treballar, d'acord amb les xifres de desocupació. En canvi, poc després senc la diputada Alícia de Miguel García que amolla (28.09.2010):
És a dir, cap altra comunitat autònoma ha passat les misèries que estem passant ací per culpa del senyor Zapatero i per culpa de la manera com ens han furtat el finançament que ens correspon. I això està demostrat.
Ja veus, estem alhora en el cim i en el barranc més profund. No està malament, això de moure's en l'exceŀlència dels contraris. Sí que es deuen tocar, sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada