En graus diferents, de la resistència passiva a la conspiració per a matar Hitler, van lluitar eixos altres alemanys al llarg de dotze anys una guerra solitària, sense ajuda exterior, davant un enemic que no tenia pietat, una societat entregada i delatora i l'aparell policial més terrible i més ben organitzat del món. Calia tindre coratge, molt de coratge. A pesar del seu fracàs, recalca la filla de Stauffenberg, els resistents preservaren, d'alguna manera, l'honor del poble alemany enfront de l'esvàstica.
Les raons per les quals són ignorats tenen a vore amb la pròpia memòria alemanya: després de la guerra, si has segut dèbil o infame, és millor que ho hagen segut tots, queda més repartit.Jacinto Antón, «Dijeron no a la esvástica», El País, 07.02.2010.
diumenge, 28 de febrer del 2010
Cita dominical / 71: Jacinto Antón
Marcadors:
al·lofòbia,
citacions,
ideologies
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada