La navalla d'Occam és una arma que es fa servir poc, tot i que és incruenta. Esta setmana hem anat com cagalló per séquia en la llista Migjorn mirant d'esbrinar per quins set sous la normativa no havia recollit la conjunció final per a que i altres caigudes de preposicions que va instaurar Fabra. Al final un article d'Emili Casanova (es veu que poc difós) aclarix els caps, i torna a mostrar que la normativa no l'hem feta ni l'hem refeta massa els catalans occidentals. I va arribar l'avl.
Abans d'això, la navalla d'Occam ja s'havia rovellat, perquè els arguments del debat brollaven ja des de nivells freàtics molt corrosius. Massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada