Podria comentar una resposta de l'alcalde d'Alboraia, Manuel Álvaro Manzano (pp), a la queixa relativa al desús del valencià que practica la seua corporació en la documentació pública que adreça als ciutadans. Lla cosa cal agafar-la pel cantó humorístic de la poca traça i de la incongruència política —eixos patrocinadors d'un curiós bilingüisme monolingüe—, no crec que calga comentar-la molt:
Realitzar totes les comunicacions en bilingüe suposa una despesa doble a l'hora de realitzar fullets i altres documents en paper, pel que adoptem la postura d'anar intercalant-los en valencià i castellà per a poder satisfer tots els veïns del nostre municipi.
El cas és que m'adjunta uns fullets de propaganda sobre el pla de col·lectors, que no informen de res útil, llevat de la utilitat de fer-se propaganda política. Per tant, si és per diners, no cal fer fullets de propaganda que no informen de res necessari i que puguen aprofitar els ciutadans. I ara no faré una llista de totes les «mamonades» que mos podríem estalviar si els ciutadans puguérem participar i fiscalitzar la redacció i aplicació dels pressuposts municipals.
La carta diguent que l'ajuntament «no desitja discriminar a ningú, si no que s'intenten optimitzar els recurs en benefici del bé comú». No comentaré les errades del text, però sí que no em crec que no desitgen discriminar ningú, perquè m'acaba de dir que fa una discriminació alterna (ara estos, ara aquells: tampoc no m'ho crec que siga tan simple i «igualitari»), i perquè la llei ja li diu què ha de fer lingüísticament i només fa que empitjorar-ho botant-se-la.
Estic segur que l'acalde no aplica eixa «postura» fantàstica quan es tracta d'altres deures del seu ajuntament: ara discrimina els homes, ara les dones; ara discrimina els gitanos, ara els negres, ara els... Espere que el síndic de greuges —en qui no confie gens, però cal donar-li faena— sàpia aclarir-li eixe balancí legal en què s'ha situat el senyor alcalde.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada