Iniquitat

Fa uns dies recordava algú que hi ha una brama contra la corrupció de l'administració, però que generalment es confonien els càrrecs polítics amb els funcionaris, sense tindre en compte que els càrrecs polítics no sempre són funcionaris i que, generalment, ni tan sols actuen com a funcionaris.

Crec que n'hem parlat alguna vegada de la deixadesa dels funcionaris, del desistiment de les seues funcions, de la «por» que servix com a excusa per a incomplir els seus deures fonamentals. Laissez faire, laissez passer dien aquells, que és el germen de totes les bambolles socials que supuren poc o molt.

Contràriament, hem recordat alguna vegada que gràcies a alguns funcionaris que han complit rigorosament les seues funcions, hem pogut resoldre problemes provocats per corrupcions polítiques i socials diverses.

Hui lligc el reglament de les Corts valencianes:

Article 33
Els secretaris supervisen i autoritzen, amb el vistiplau del president o presidenta, les actes de les sessions plenàries, de la Mesa i de la Junta de Síndics, com també les certificacions que hagen de lliurar-se; ajuden el president en les sessions per tal d'assegurar l'ordre en els debats i la correcció en les votacions; col·laboren en el normal desenrotllament dels treballs de la cambra quan ho dispose el president; exercixen a més qualsevol altra funció encomanada per la presidenta o pel president.

El secretari segon de les Corts és Antoni Such Botella, del Partit Socialista del País Valencià (?). El secretari segon ja hem vist quines funcions té. Però el secretari segon firma documents adreçats als funcionaris de la seua administració que no estan en valencià, contràriament al que indica la Llei 4/1983 valenciana:

Article 10
Al territori de la Comunitat Valenciana, tots els ciutadans tenen el dret a adreçar-se i relacionar-se amb la Generalitat, amb els ens locals i altres de caràcter públic, en valencià.

Com que ja sé que al síndic de greuges no li rota intervindre en eixe àmbit de l'administració de la Generalitat valenciana, no em queda més que demanar-li el favor de ser conseqüent al senyor Such Botella (i al seu partit, si això de ser conseqüent estiguera al seu abast encara) i que supervisara que la documentació que adreçarà als treballadors de les Corts està en valencià.

I ara és quan hauríem de fer una reflexió sobrera sobre la iniquitat que ens obliga a haver de reclamar permanentment el que tantes voltes es proclama políticament que és evident, ¿no?

Pel que fa a la irritació valencianista del Partit Popular, és clar, els seus actes proven la magnitud de les seues mentires.