Gravetat

Una veïna diu que una persiana s'ha «després». L'expressió temporal per a ella és «después». Qualsevol dia tornarà a canviar la correlació de mots, si és que l'ensenyament va bé i s'aplica en la pràctica el que hi ensenyen en el laboratori educatiu. No seria estranya que això no funcionara aixina. Posem el cas de les inundacions urbanes, que cada volta sembla que descobrim que l'aigua es deixa dur per la força de la gravetat... I que això de la gravetat és alguna cosa més que la qualificació d'un desastre. Però això devia ser en escola. A fora, aquells coneixements eren assignatures sense trasllat al món laboral o professional.

Els diputats fan servir seguit seguir eixa separació irracional i demagògica. Per exemple, Maluenda Verdú sap perfectament que ell no és magistrat del tribunal constitucional, però qualsevol cosa que li sone a «requisit lingüístic» obté una opinió diferent de la que va donar Cholbi Diego quan ocupava eixe càrrec —que va dir que sí, tot i que no va fer res—. Maluenda té una consigna diferent: «Això és inconstitucional.» I es queda més ample que llarg i amb cara de jurisconsult romà. Naturalment, li té perfectament igual que precisament el Tribunal Constitucional espanyol haja dit clarament que el requisit lingüístic sí que és constitucional. Això s'estudia (?) en les classes de dret, però en la vida política el que compten són els vots acrítics. I, acrítics, perquè els canals que haurien de servir intervenir en la política de cada dia, estan obturats.

Parlant de vots acrítics, esta setmana el diari Público ven per uns cèntims un llibret amb les traduccions castellanes de The art of political lying de Jonathan Swift i Est-il utile de tromper le peuple? de Condorcet. No sé si tenen la mania de voler fer pensar els lectors. Diria, però, que això s'aconseguix de les formes més «impensades». El diari El País (14.02.2010) publica una foto (veg. Fotos con Historia) amb uns soldats alemanys i un guàrdia civil. I això m'ha tornat a fer pensar que les armes dels guàrdies civils maten igual, a pesar que el mal mos atraga més amb una estètica menys d'anar per casa.