Fins ara em sabia molt malament haver d'esborrar sense llegir alguns missatges de les llistes de correu a què estic subscrit. Fins ara es veu que tenia temps i melsa per a pegar una mirada encara que fóra fugissera a tots els missatges. Però hi ha temporades —espere que siga cosa de temporada— en què per uns motius o altres, faenes, entrebancs, interferències, poca inspiració, desinterés temàtic i, fins i tot, tedi d'haver de llegir el mateix missatge d'algun desvagat que demana per correu sense haver consultat ni un diccionari, sense haver revisat ni una gramàtica, o d'aquells que s'embranquen en una disputa que atén només al campanar que cadascú d'ells té davant, i llavors m'he trobat esborrant alguns missatges sense obrir-los, fugint de la qüestió que pretenien tractar. Em sap mal.
I ara només tinc temps de deixar-me plantejada una qüestió per a més avant: ¿és injust que aparega en la prema un article que faça públic que el grup parlamentari socialista de les Corts valencianes té un representant que no intervé mai en valencià?, ¿o el que és injust és que els socialistes de la cambra tinguen un representant de grup parlamentari en les Corts que només parla en castellà —supose que només sap parlar en castellà, però això m'és igual— sense tindre en compte que hi ha dos llengües oficials i, fins i tot, ciutadans que no es consideren castellanoparlants?
Finalment, ¿com caldria qualificar el fet que la diputada Mónica Oltra Jarque li pregunte en castellà al conseller d'economia pels contractes de l'empresa pública cacsa?
El que és injust, trobe, és que algú pretenga penjar-se les medalles, però que no faça la faena.
Supose que si algú té la santa (o laica) paciència que tens tu d'inventariar la llengua que usa cada "senyoria nostra" a les Corts Valencianes, s'adonarà del percentatge poc respectuós amb la llengua pròpia d'aci que s'hi fa. Crec que el diputat a què et refereixes deu ser l'Àngel Luna, exalcalde d'Alacant i madrileny d'origen, no? El cas de la Mònica Oltra deu ser per demostrar que sap "llengües". No et faces més mala sang de la que calga. Prou faena tens d'aguantar tot el que pots allà on treballes. Segur que algun dia ens sorprendràs amb un llibre ben sucós sobre la teua feina en eixe "antre de luxúria i perdició" que són les Corts Valencianes... (és brometa, eh?).
ResponEliminaNo crec que arribe a eixe grau d'incivisme.
ResponEliminaA tots ens arriba la maduresa. A mi sembla que també m'arriba i això -als 51- és un conhort. Per un costat desbravar-se allà on s'hi entra si es vol i on es convida sense cap obligació -de pas fem les memòries.
ResponEliminae l'altra molestar el menys possible allà on per mantenir les idees -no per enrocament ans per convicció profunda- et fa fer enemics virtuals quan ets persona incapaç de tenir enemics que tinguen cara i ulls per una qüestió de decència i de bonhomia reconeguda no tan sols entre els qui et coneixen sinó entre els que tenen tracte amb tu.
També jo he deixat d'obrir tots els correus -he recuperat un parell d'hores diàries- però els afectes són els afectes i malgrat les picabaralles un encara sotja el ciberespai allà con el seu cor -i el cervell- l'empeny.
Aquí en tens.
Joan-Carles, m'alegre que a més de guaitar per ací, deixes la teua empremta. Espere que siga un temps ben aprofitat.
ResponEliminaFins a l'altra.