Al començament dels anys huitanta, jo era professor de ciència política en Oxford. Tenia una ocupació fixa, responsabilitats professionals i una casa agradable. La felicitat familiar era massa demanar, però estava acostumat a la seua absència. No obstant això, em sentia cada vegada més desenganxat de les meues preocupacions acadèmiques. En aquells dies, la història, a França, havia caigut en una cova de lladres; el denominat gir cultural i les prioritats post-tot de la història social m'obligaven a llegir pàgines interminables plenes de prosa ampulosa, elevades al prestigi acadèmic per unes «subdisciplines» acabades de fundar amb uns acòlits que començaven a colonizar territoris massa propers a mi. Estava avorrit.
Tony Judt, «La crisis de la mediana edad», El País, 31.01.2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada