Alguna cosa me s'he n'ha anat al cel, per dir-ho com en la pel·lícula, Up in the air, que m'ha resultat simpàtica, un xic interessant, com sempre que veus actuar el George Clooney. La conclusió final, però, es deixa dur pels camins marcats d'algunes tradicions que ja trobe un poc tronades. El buit que sent el protagonista dels milions de quilòmetres té un toc de penediment moral institucionalment induït que regalima moralina. En resum, ben feta, però no res de l'altre món.
En l'altre món, per cert, és a dir, a les Corts, han previst que els treballadors (i la societat, en general) «pagarem» el magníficament, sumptuós i ruïnós restaurant que va deixar com a llegat del seu pas per la institució Julio de España: els preus pujaran vora un cent per cent. L'ipc va cap avall, però el restaurant està buit. Política de grans esdeveniments: diners i buidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada