Excés de coherència

La demagògia deu ser una variant molt depauperada de les disciplines socials, i és tan fàcil i tan agraït fer-ne ús que no és gens estrany topar amb arguments d'eixa composició falsa i populista en qualsevol lloc i ocasió. Quasi podríem afirmar que la collita demagògica no es perd mai, no l'afecten ni les pedregades ni la sequera. En tots els mitjans de comunicació i d'expressió és comú l'argument demagògic, des de les Corts valencianes, on estem negociant un estatut per als funcionaris i topem dia sí dia també amb l'argument de l'algepser: «forat que veges, forat que tapes», és a dir, dis-la ben grossa, que ja mirarem que encaixe on convinga.

Comenta J. J. Pérez Benlloch (El País, 14.02.2010) que el lletrat major de les Corts Javier Guillem Carrau va ser rellevat del càrrec «potser per un excés de coherència professional —si això és possible— i un dèficit de docilitat». Bé, jo no ho sé tot, però això de la coherència professional no m'ha semblat mai que fóra la característica de la seua activitat, sobretot quan li hem reclamat reiteradament que actuara on li pertocava actuar. I fins ara, ni ell, ni els de després. Encara estem esperant que convoquen la comissió de seguiment del reglament d'interins, que fa anys que havia d'haver esmenat eixe reglament malgirbat.

L'opinió que tenim sobre la qüestió, més aviat, és que en el cas de la quitança extraordinària que pretenien adjudicar-se els diputats valencians, cas que comentava Pérez Benlloch, la cosa devia ser tan clarament il·legal —segons l'informe del Consell Jurídic Consultiu; vegeu «Un informe jurídic preocupant»— que el lletrat, naturalment, no estava disposat a posar el seu coll al servici d'eixa guillotina.

Però ara es veu que el contraatac per a emboirar l'escàndol de sous i prebendes dels diputats valencians o estatals és parlar del fet que els funcionaris siguen fixos i que no tenen cap represàlia per ser improductius (El País, 13.02.2010):

Fix per a sempre, però ¿inamovible?

L'ocupació pública, altament protegida, continua en expansió. Ser més o menys productiu no té conseqüències. El repte és avaluar el funcionari

I tanta raó que tenen. El mal és que totes eixes normes que conduïxen a la improductivitat, la ineficàcia, ineficiència, desmèrit, incapacitat i opacitat, doncs, que les fan els polítics, vaja. Si puguérem triar, potser no votaríem polítics funcionaris.