Arrogància i art

En el mateix diari El País d'ahir en què Paul Krugman diu que els interessos i l'arrogància de les elits polítiques van forçar la unió monetària europea en l'euro, una unió prematura i poc raonable, hi ha una foto de Carles Francesc del congrés del pp que és com un quadre de Leonardo da Vinci, una composició suggerent i no sé si novel·lesca o bíblica, però el que és segur és que es crec que es mereixeria un comentari de Gombrich que mos detallara els imaginaris que subjauen en eixa imatge, el relat que dóna lloc a eixa conjunció de personatges en eixe moment. Interessos, arrogància... ¡Art!

Deixant eixe «moment» de la política artística de banda —ací hi ha un doble sentit poc amagat—, estava jo hui preocupat perquè Yahoo! m'havia marejat amb el seu oferiment d'un bloc amb Wordpress. Primer, les provatures m'han detarotat un poc el web, però finalment crec que tot s'ha apanyat i trobe que aprofitaré l'opció. El Wordpress té moltes prestacions ben interessants que crec que el Blogger encara no oferix, almenys d'una forma tan transparent.

Finalment, acabe les sessions del màster d'enguany amb una sensació, no tant que tot estiga per fer, que no és cert, però sí que tot és possible. Una sort.