dijous, 1 d’octubre del 2009

El relleu

La porta de la parròquia

Era previsible, tornen els dies lamentables, «coincidint» amb el nou període de sessions en les Corts valencianes. Emmarque el «coincidint» perquè volia deixar-ho com si fóra casual, tot i que és causal. I trobe la causa en la nova diputada Margarita Sanz Alonso (eupv), el relleu de Marcos Martí, que ha començat amb bon peu, és a dir, regalant-li el cap —amb la llengua fora— en safata a Francisco Camps Ortiz, que fa encara de president del govern valencià.

La diputada d'Esquerra Unida (d'Izquierda Unida, de fet), ha fet les seues primeres intervencions i, tirant mà del manual més espés de la seua predecessora, ha portat a col·lació «la nostra llengua». Busca qui t'ha pegat. Ha dit que el Partit Popular valencià no tenia un projecte «para nuestra lengua y nuestra cultura»... Agafant-ho literalment, estava parlant en castellà i, per tant, devia parlar del castellà. És a dir, que esta dona podria tindre alguna cosa a reclamar per a la llengua castellana al País Valencià. Deu ser inspiració del corrent savaterià d'Esquerra Unida, que n'hi deu haver.

Veges quines coses, el president del Consell ha aprofitat l'ocasió d'entendre-la més del que ella es deu entendre a ella mateixa, i parlant en valencià —perquè d'això es tractava—, li ha fet una rèplica de l'estil «¡ahí tens els ous, Joana!»:


Senyoria, mire, respecte del valencià, que vosté no ha utilitzat en la seua intervenció, dir-li que hem augmentat des de l'any 1995 a l'any 2009 en un 184% el nombre d'alumnes que estudien en valencià: 211.000 alumnes a la Comunitat Valenciana. ¿Això és apostar pel valencià o no és apostar pel valencià?


I ara podem estar segurs que la senyora Sanz Alonso ni tan sols pot envidar amb el mètode Ollendorf. Entre les quantitats que ha glossat Camps Ortiz, pròpies d'una revolució cultural maoista valencianera, i el diccionari de tòpics autodestructius que són capaços de recargolar i repetir incansablement des de les files d'Esquerra Unida, em ve al cap ma mare, que ja m'ho dia: «pensa en ser papa i a retor arribaràs». ¿Què devien voler ser alguns dels que han arribat a diputats d'Esquerra Unida?

Bé, podria allargar la dosi de parlamentarisme casolà, però al cap de 7.097 paraules d'una política que m'estalviaré de qualificar —amb un empastre i liats de Morera Català, sempre entre dos focs—, estic un poc saturat per a discriminar ara el gra de la palla —i no cal agarrar-ho sexualment, això.

4 comentaris:

  1. Molt brillant:
    "...em ve al cap ma mare, que ja m'ho dia: «pensa en ser papa i a retor arribaràs». ¿Què devien voler ser alguns dels que han arribat a diputats d'Esquerra Unida?"

    ResponElimina
  2. Sí, vigilant, ma mare té eixos tocs. Cultura popular d'un avi seu anticlerical.

    ResponElimina
  3. Hola: He parat atenció en això que dius «Entre les quantitats que ha glossat Camps Ortiz, pròpies d'una revolució cultural maoista valencianera» perquè em fa recordar un apunt d'Andrés Boix sobre la València neo-foral (ací).
    Posats a encuriosir-se: he llegit (ara no sé on) que Camps ha aprés valencià després d'assolir el càrrec (a l'estil Ibarretxe amb l'èuscar). És veritat? Em pensava que era un parlant d'aquells que diuen 'patrimonials' (ja s'ha vist de totes maneres que certament és un home molt encaboriat pel (seu) patrimoni). Probablement m'ho feia pensar un prejuí genealògic (Camps i Ortiz) que és el mateix prejuí que féu un professor universitari català escriure'm: «Pots escriure’m, si vols, en castellà o en francès. Agraeixo molt que ho hagis fet en català, però pels cognoms no sembles català, valencià o mallorquí d’origen» (això del francés era per la meua adscripció acadèmica d'aleshores i d'hores d'ara).
    Una altra: Zaplana, durant l'exercici de les seues funcions institucionals, era més aïna practicant de la doctrina Barberá Nolla (no amollar res en valencià ni que l'escorxen viva) o la doctrina Camps (deixar caure de tant en tant floretes)? Jo era molt jovenet i massa madrileny per a estar al corrent de l'honorable precedent de Francisco Camps.

    Quant al que diu el Vigilant: alguns regidors d'IU (u, concretament, secretari de l'agrupació local) del meu poble de Móstoles van aconseguir el que devien voler des del principi: un patrimoni immobiliari que ultrapassava els 100 milions d'euros (fa més de 10 anys d'açò).

    ResponElimina
  4. Hola, Jesús, sembla que t'ho hages llegit tot i, damunt tens molt bona memòria (EP, 19.07.2004):

    «Durant l'acte, el president de la Generalitat va defensar el bilingüisme i, per a això, va posar com a exemple la seua experiència personal, la d'un castellanoparlant de mare aragonesa, encara que de pare valencianoparlant, i amb tota la seua formació acadèmica realitzada en castellà, segons va assenyalar, que un "bon dia vaig pensar que era un salt personal començar a parlar en valencià, llegir en valencià, aprendre en valencià i escriure en valencià".»

    Eren altres temps i el grau de coneixement i d'ús correspon a un «valencianisme» circumstancial, que és el que solen practicar molts polítics.

    Quant a Zaplana, «llegia» en valencià en les Corts quan l'ocasió li semblava que ho requeria. Segur que sabia dir quatre coses, perquèva va arribar amb nou anys a Benidorm i tenia relació amb valencianoparlants, segons comenta Rafael Alemany, que tenia amistat amb ell.

    Pel que fa als d'IU, a més del que comentes i del que he comentat en l'apunt, conec una antiga alcaldessa que s'enduia com una «amiguita del alma» els pernils que li enviaven les empreses a casa.

    ResponElimina