Quina tristesa, quins plors, quin pesar... Costa Climent ha dimitit. Ric ja no està entre mosatros. ¿No? Bé, continua sent diputat, però ara només serà eixe diputat més o menys lluïdor* o extravagant, pijo que li diu el Wyoming en la tele. (* Vaja, lluïdor no està en els diccionaris habituals, tot i que apareix en el dcvb, i a fe que és comú per a mi.) En resum, que no el trobarem a faltar, perquè continuarà rondant per l'hemicicle, com fan tants altres, polítics i associats.
Casualment tinc per damunt de la taula una plana del Babelia (07.03.2009) que parla de Being There (1979) de Hal Ashby i recorde quan llegíem la novel·la de Jerzy Kosinski en veu alta en el pati de l'institut durant les classes d'ètica. No sé si en vam traure molt de profit. Ací estem, Peter Sellers en el clot, jo picant cintes i pensant en les oportunitats i les opcions, i Costa Climent deixant caure una llagrimeta que no sé si haurà afectat l'acer del rellotge de vint-i-tants mils euros que també li van «regalar» (hi ha qui ho diu aixina, «regalar»).
Uses "lluïdor" en el sentit del "pijo" castellà? L'única manera natural que hi ha de dir-ho en valencià és "fill de papà", encara que les possibilitats que registra el diccionari(merda, tifa,fatxenda,afectat)també són perfectament atribuïbles al senyor Costa. Jes
ResponEliminaEl sentit de lluïdor -ra és simplement el que diu el DCVB:
ResponElimina«LLUÏDOR, -ORA adj.
Que lluu o llueix; cast. lucidor. El fris lluïdor dels grans ulls parats, Lleonart Cov. 21.»
Tot i que té habitualment té una connotació d'exageració, d'ostentació.
No pretenia fer-ho equivalent del pijo castellà (que té altres propostes d'equivalència), tot i que alguna relació té, sense dubte, un poc com a eufemisme.