Es esta recensió estival de papers, cartells i rètols d'establiments de València, hui descobrixc de passada que l'estanc Benavent del carrer de Navellos ha indicat les seues «vacances», és a dir, en valencià, cosa poc esperable de les dos argentines que t'hi atenen habitualment, tot i que sembla que, a pesar de la subordinació lingüística habitual de la clientela, han avançat una mica en la comprensió oral. El cartell, si és d'elles, doncs, un deu; si és del propietari de l'estanc, ben fet.
El fet és interessant, perquè cartells industrials i tendals en valencià, n'hi han gràcies a l'interés que desperta la subvenció de la Generalitat i no impliquen res més pel que fa a la gestió lingüística de l'empresa. En canvi, cartells no subvencionats, fets a mà o amb la impressora, demostren capacitació i quasi normalitat en la gestió lingüística —«quasi», és clar, si observem el context global.
D'altra banda, ahir vaig apanyar la roda punxada de la bici, que feia vora mig any que anava amb una xinxeta clavada amunt i avall. Feia anys que no apanyava punxades, però es veu que també és com anar en bici, que no s'oblida.
Més tard acabe el llibre de Gustau Muñoz Herència d'una època amb unes quantes notes lingüístiques: la més curiosa, que sembla que ampli mos sona tan bé que no sabem ja quan escriure ample. A banda d'això, moltes reflexions i dades interessants sobre el nostre país; i, sent un llibre del 2006, fins i tot alguna profecia quasi complida.
I ara m'he posat —a vore fins a on— amb Capitalisme, socialisme i democràcia de Joseph A. Schumpeter (traducció d'Antoni Montserrat i Jaume Casajuana, ed. Edicions 62, 1989), una d'eixes lectures que tens pendents i no saps quan posar-t'hi. Abans envie una observació a l'ajuntament de la Vall per un semàfor contradictori amb un pas de vianants. Mentrestant, m'arriba un escrit del síndic de greuges que clou finalment l'expedient sobre el web de la conselleria d'economia valenciana amb la recomanació evident que haurien de complir la legislació lingüística, cosa que no fan —¡ei, Vargas Llosa!—, i això va en detriment i discriminació dels catalanoparlants.
Bé, i feta la recomanació del Síndic de Greuges, què? Tenen cap obligació legal de fer-ne cas? Se'ls marca un termini per posar-s'hi a to? Queda tot en un "ja ho farem un segle d'aquestos"? De vegades em fa molta ràbia tot plegat.
ResponEliminaD'acord. Però ¿què és el que fa ràbia realment?: ¿que no mos ho donen tot fet, net i polit?, ¿que hajam de fer l'esforç de fer complir els nostres drets? La resignació encara mos hauria de fer més ràbia.
ResponEliminaEl procediment és el que és, i sembla que alguns en voldríem un altre, però això no lleva que no n'hi hagen massa recursos alternatius de moment. De fet, si tots férem ús dels procediments (fulls de reclamacions, AVL i síndic de greuges), entre altres resultats, faríem ben visibles les seues mancances, amb la qual cosa seria més fàcil demanar un altre mecanisme contra la discriminació lingüística.
No hauria de ser cosa d'una febrada, sinó un comportament continuat, com ara parlar en valencià, que no hem d'esperar que mos hi parlen o que mos el parlen, ¿no? Hem d'assumir que és cosa nostra.