La cursa de dissabte pel riu va ser una mica dura, però a pesar del canvi de recorregut que han provocat les obres que ni resolen res ni s'acaben mai, vam aconseguir una petita millora: 12:44. I una bona millora també ha segut la reforma de L'Orxateria del Mercat Central de València, sense dubte.
Un escriptor valencià d'anomenada recent —i estic segur que serà perdurable i sòlida com la seua obra—, es sorprén amb l'accentuació occidental, amb les opcions de formes per als incoatius i, en general, amb la història de la normativització al País Valencià. Crec que això li amplia l'horitzó per un cantó de la llengua que no s'esperava, però, tot i que és una persona asserenada, estic segur que també li afig una mica d'angoixa social. En tot cas, hem revisat algunes metàfores per a pensar sobre la qüestió i arribarem a bon port, sobretot si sabem que tot això és accessori i que el que és essencial són l'ensenyament, els índexs de lectura, la producció editorial i el mercat, la «visibilització» dels autors —reflexió de Gustau Muñoz—, el requisit lingüístic i, en definitiva, els drets dels ciutadans catalanoparlants i castellanoparlants (inicialment) del País Valencià.
La cosa no falla en el debat «vixca» / «visca» ni en la pobresa o riquesa literària, sinó en les excuses i els enganys dels poders públics, en primer lloc. I si el cos o les elits socials no generen una dinàmica diferent, ¡vixca la dissolució!
Em preguntava Francesc, company d'A la taula i al llit si servia de res queixar-se al síndic de greuges. No servix de res, certament, llevat que ens ho plantegem com una exigència cívica tan normal com pagar imposts o votar en les eleccions —i ja ens plantejarem algun dia el sistema electoral i de partits i les irresponsabilitats manifestes dels diputats i diputades.
Dissabte passat van passar en TV3 The towering inferno (subordinadament traduïda El colós en flames), pel·lícula del 1974 on el desastre provenia del retall de costs en la construcció del gratacels que fan el constructor i el gendre: corrupció capitalista, urbanística i política. Algun conseller o diputat del pp valencià deuen estar sortejant qui ix a dir que la pel·lícula és propaganda fal·laç, que ells no han segut...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada