Vergonya comuna i aliena

Com que el diari de diumenge el lligc amb retard, trobe hui un article de Josep Ramoneda, «La lengua obligatoria» (El País, 06.07.2008) en el diari de diumenge passat, article que em recupera del fet d'haver vist en l'espai de debats de cnn+ Fernando Savater i el catedràtic Sosa Wagner, que més que debatre es dedicaven a l'embolica que fa fort i les gracietes sobre el contingut del seu pamflet.

Citaré del comentari de Josep Ramoneda dos fragments:

En coherència amb l'afirmació que els drets lingüístics són dels ciutadans, diuen que «les llengües no tenen dret a aconseguir coactivament parlants». Però la solidesa del principi de referència no aguanta ni cinc línies. Perquè immediatament després precisen que el castellà és obligatori, i, per tant, pot ser imposat, mentres que l'aspiració que tots sàpien el català (o el basc, o el gallec) com a molt pot ser «estimulada». ¿Per què? Perquè el castellà és la llengua comuna del territori espanyol. O siga, que hi ha territoris amb drets lingüístics i altres que no en tenen, de manera que els principis fonamentals dels raonament —els que emfàticament afirmen que els territoris no tenen drets lingüístics— són adaptables en funció del lloc.

[...]

I, tanmateix, el manifest pretén que assumim que els castellà siga obligatori i el català no. ¿No eren alguns dels firmants els que dien que les llengües que s'imposen obligatòriament es fan antipàtiques?

Certament, m'alegre que Fernando Savater i els firmants del manifest pel rebuig de les altres llengües d'Espanya i part d'Europa i Amèrica hagen fet la seua proposta per escrit: podran llegir-ho, no podran negar el que proposaven i fins i tot algun dia pot ser que tinguen vergonya i tot.