Hem acabat els cursos d'estiu d'enguany amb el bagatge del repàs a les preposicions que ens féu Abelard Saragossà, on alguns companys van poder intuir que un «adverbi», tal com es tracta habitualment en la normativa que ens ensenyen, és més aviat un prejuí que una categoria —això ho dic jo; Abelard ho explica amb més fonament—, i, per tant, hauríem d'evitar la confusió que això provoca en les preposicions que a voltes fan una cosa i a voltes fan, suposadament, una altra cosa.
Per una altra banda, comprove amb Hèctor Gonzàlvez que el Deja Vu X no em servix per a la tasca terminològica que pretenem fer en les Corts. A més, vaig debatre una mica amb ell sobre la recomanació de l'iec de no fer servir sistemàticament el signe d'interrogació inicial.
Els últims dos dies, Esther Monzó ens amolla un doll sobre traductologia que depassa de molt les possibilitats de les dos sessions, amb la qual cosa no hem arribat a concretar res, tot i que inicialment va despertar interés les qüestions que va plantejar sobre la professionalització i els grups de poder. Cal tindre en compte que tot i que la cdlpv va fent coses, molts tècnics lingüístics de les administracions públiques valencianes no han aconseguit apreciar encara les possibilitats de l'assumpció de la responsabilitat professional ni com a lingüistes ni com a funcionaris.
Finalment, deixe constància dels 12:43 de dimecres de la setmana passada pel riu, el primer dia dels meus vols rasants estiuencs. És evident que Takse no em podrà agarrar amb el dit corrunxet trencat.
T'has fotut el dit? I qui és el/la Takse? No em diràs que això dels "vols rasants" és que t'has fet de la colla que fan salts gimnàstics per la ciutat? Que et millores.
ResponEliminaDoncs, no, el dit no és meu, és de Takse, que és elaboració a partir del suec. Coses que fas quan viatges.
ResponEliminaEls vols rasants són una exageració d'un exercici més planer en un petit circuit particular pel riu. És l'entrenament per al futbet de la temporada que ve.