En València, en la replaceta que hi ha entre els carrers de l'Om, Generoso Hernández, Abaixadors i Puríssima (o Estamenyeria Vella), hi ha el restaurant El Rall, que té el tendal en valencià. Diuen que ho fan bé. Els papers que tenen penjats a la porta no els tenen en valencià, però almenys han tingut vista per a retolar en valencià. No en sé res més, però ací deixe la foto del local.
Hui toca fer un volt pel riu, a vore quin ritme tenim. Ahir vam combatre amb el Cube que, indubtablement, ha quedat per a peça de museu —ja que no li faré l'actualització que li fa falta, que les peces s'han de comprar als eua i no estic per a romanços d'eixe tipus.
D'altra banda, el senyor adjunt Morenilla, ara síndic de greuges en funcions, continua admetent les meues queixes, tal com feia Emilia Caballero: fa poc que ha admés la de l'eoi, per les instruccions d'exàmens que només estaven en castellà; la del tanatori de València, retolat només en espanyol; i ara espere que admeta un rebut de l'Ajuntament de Carcaixent, que la «informàtica» —s'excusen amb molta barra en l'ajuntament— no permet omplir en valencià —el que hi ha d'impremta sí que està bilingüe. Algun dia faré jo també un manifest sobre tot açò.
Hola, em pensava que havia escrit correctament el missatge, però veig que no es deu haver publicat. Et comentava que volia saber què era això del "Cube" i que possiblement el restaurant que tu esmentes estiga en procés de posar la resta de coses en valencià. Quant a les queixes que dius, què fa el Morenilla? Serveix d'alguna cosa? En fan cas de les recomanacions? Salutacions.
ResponEliminaEl Cube és un model d'ordinador molt avançat en el seu moment d'Apple.
ResponEliminaEl restaurant no crec que estiga en procés de res, perquè ja té uns anys i no trobe que estiga avançant. Però el tendal és el tendal.
No sé què fa el Morenilla, ni la Caballero, ni els anteriors síndics de greuges. Una vegada més, els valencians estan en la segona divisió del respecte als drets i deures en l'administració pública.
Sí que servix queixar-se, però no fa milacres. La burocràcia és més persistent que els ciutadans i les males pràctiques no s'eradiquen, només es maquillen.
Jo a voltes no pague fins que no m'ho envien els rebuts en valencià, a voltes faig la queixa encara que ja ho haja pagat... I cada ajuntament té funcionaris diferents que s'inventen la manera d'infringir els drets (lingüístics) dels ciutadans i també, quan es veuen obligats a respectar-los els drets lingüístics, les estratègies per a fer la mà als ciutadans.
Eixa és la democràcia que tenim, i encara gràcies.