Hui estic en Windows, perquè aixina pose al dia tot eixe munt de pallorfa tecnològica que periòdicament et fa passar unes sessions interminables per a no res. Total per a actualitzar l'antivirus, el Firefox i poca cosa més. També perdré una mica més de temps amb el Videora Converter per a traslladar Eat, drink, man, woman d'Ang Lee a l'Ipod, ja que no he aconseguit afinar les conversions d'AVI a MP4 en l'Ubuntu i que em funcionen en l'aparell de Steven Jobs.
Escric estes coses quan ja sé que ha naixcut el meu nou nebot Carles, a qui li he obert un bloc en el servei del diari Avui, a vore si als pares els fa gràcia.
Pensava deixar ací una reflexió sobre qüestions econòmiques suggerides per la lectura del diari El País de dijous, «Contractar el parent», que deixa tota la colla política amb l'ètica en nivells mínims arran de les situacions i càrrecs d'Apel·les Carod, Oriol Pujol i la família de Jorge Fernández Díaz (encara que el diari també retrau positivament les iniciatives polítiques d'alguns matrimonis de candidats —sense analitzar el funcionament d'eixes llistes electorals—). Això pensava enllaçar-ho amb un comentari en la pàgina següent de Rosa Pereda, que hi ha vici de repetir, però que encara no he descobert quin fonament té:
A l'idioma li està passant igual que a la terra mateixa, que es degrada i cal cuidar-la.
Em sembla que si en lloc de degradacions tinguérem altres símils en el cap, no tindrien tant la sensació de viure en un femer —que supose que és la imatge que hauria de tindre Gonzalo de Berceo dels escrits de Fernando Savater, Vargas Llosa o Santiago Grisolía: ho són, però no un femer de llengua, sinó ideològic—. I ara tenia prevista una cita de Juan Carlos Moreno Cabrera (El Periódico, 01.08.2008):
—Assenyali un error dels catalans al plantejar la defensa de la seva llengua.
—Els retrec que no hagin sigut més intransigents en el seu ús. Haurien de parlar-lo a Madrid. Al Congrés. En les entrevistes.
I, finalment, l'eclosió de la moralitat final insinuada per Mónica C. Belaza en el mateix exemplar del diari El País, «Massachusetts podrà casar parelles gais de tot eua»:
Quan s'aprovaren les bodes gais en Massachusetts fa quatre anys, va ser el llavors governador, el republicà Mitt Romney, qui va ordenar l'aplicació d'una llei de principis del segle xx per a impedir que començaren a arribar parelles d'estats veïns.
Un estudi de l'Institut Williams per a l'Oficina de Desenvolupament Econòmic de l'Estat calcula que la nova mesura suposarà per a Massachusetts 111 milions de dòlars (71 milions d'euros) en els tres pròxims anys.
Aixina és, com em comenta Amadeu Sanz, «al remat, un no fa més que elegir. Imagine que aquest bloc tindria més audiència també si s'expressara en castellà o, millor encara, en anglès». A voltes, els comptes bancaris convaliden els exàmens ideològics. A voltes és una sort i a voltes és una desgràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada