dimarts, 8 de juliol del 2008

Manifestament entabanats

¿Arqueologia de l'espanyol?
Sembla mentira que encara continue donant a escriure el manifest de Fernando Savater i companyia, però encara haurà segut una sort, perquè dóna per a reflexionar amb trellat i traure punta als destrellats del document. Com, a més, sembla que alguns volen estendre el seu ridícul intel·lectual en esta qüestió més enllà, em trobe en el diari El País d'ahir dilluns (07.07.2008),a més d'un article amb trellat d'Albert Branchadell, «Un manifest contra Espanya», unes respostes d'unes quantes persones sobre si opinen que el castellà està marginat en algunes comunitats i sobre si creuen que hi ha un dret a un ensenyament prioritàriament en castellà en tot Espanya. Oblidaré les respostes d'Álvaro Pombo i Luis Landero (escriptors), que són una confessió d'ignorància en el primer cas i una mostra de convenciment prejudicial en el segon, i la de José García Sánchez (director de cine), la resposta amb humor poc confessional, i em centraré en la resposta d'Ángeles González-Sinde (guionista de cine), que és antològica:


1. Sospite que sí, encara que puga sonar políticament incorrecte. Hi ha autonomies on els infants saben desemboldre's només en la seua llengua materna. 2. És fonamental poder aprendre dos idiomes simultàniament.


En primer lloc, fa gràcia l'apel·lació a allò «políticament incorrecte», que últimament ha perdut el valor que podia tindre fa anys i panys, quan venia la democràcia amb pas de puça, perquè ara qualsevol discurs reaccionari o directament retrògrad pretén penjar-se la llufa com a passaport cap a les ments progressistes.

En canvi, és raonable pensar que la guionista firmaria un manifest per un canvi en l'ensenyament a Castella-Lleó, Madrid o Andalusia, ja que, tenint en compte les dos respostes conjuntament, la guionista deu estar preocupada pel fet que en eixes comunitats els infants aprenguen només castellà —la seua llengua materna— sense aprendre'n cap més, com, contràriament, s'esdevé en Catalunya o el País Valencià (ací en un percentatge també criticable del 25 %).

En tot cas, també tinc he trobat en el mateix diari, una descripció sintètica i segurament inesperada del manifest, però dels nostres polítics en general, segons José Ramón Giner en «Governar per als amics»:

A alguns valencians se'ns ha quedat la cara de ximple després de saber que la famosa multa a l'hotel Atrium no va existir mai; no hi hagué mai voluntat de fer-la efectiva. Totes aquelles frases heroiques que va pronunciar el conseller Blasco en contra de l'urbanisme salvatge no eren més que una representació teatral dirigida als incauts.


Hui està núvol i mos queden encara unes tirallongues de cintes a picar. Apunte que he aconseguit picar alguns fragments de Gloria Marcos Martí sense que diguera «palés», la seua croada particular cada vegada que obri la boca en l'hemicicle; Jeannette Segarra també té el vici de documentar-se en castellà i fer traducció simultània en lloc de llegir-se les traduccions publicades de les lleis; i acabarem el repàs amb la constatació que a l'hemicicle podem sentir varietats diverses de les dos llengües oficials, español-castellà i català-valencià, ja que hi ha tant les varietats més pròximes de Barcelona, Elx o Cartagena, però també l'espanyola de Cuba, que li vam poder sentir a Niurka Montalvo, secretària autonòmica de l'esport. Els transcriptors correctors hem de tindre orelles per a tot, però la classificació professional que tenim és de pati d'escola. Estem mirant de resoldre-ho (i costa).

Quant al riu, ahir, 12:51, pitjor que fa dos setmanes, però dins del que és previsible en este començament de temporada.

2 comentaris:

  1. Vaja, supose que deu ser curiós haver de transcriure les intervencions dels "nostres" (?) polítics a l'hemicicle. I com ho feu? Ha de ser "literalment" o utilitzeu l'estàndard? Vull dir, si un diputat/ada hi diu "vegaes" que hi escriviu "vegades" o "vegaes"? I si és una forma gramatical incorrecta en català o en castellà la transcriviu tal qual? I si algú amolla un estirabot? És "palés" (he he!) que es tracta d'un món desconegut per a mi. Salutacions.

    ResponElimina
  2. Ben curiós, certament, i una pràctica ben recomanable per a qualsevol lingüista amb inquietuds. Naturalment, abans o mentrestant, hem d'aclarir conceptes tan evidents i confusos alhora com literal, estàndard, correcte, incorrecte... Són conceptes que tenen, en general, una càrrega semàntica massa derivada de l'aplicació que han tingut fins ara en la docència, àmbit on les prescripcions esdevenen massa sovint proscripcions.

    El que és clar és que usem l'ortografia de catalana, que consultem tots els diccionaris que trobem i que no fem transcripció fonètica. Quant al registre, el marquen els mateixos parlamentaris sobre la marxa, i hi ha de tot i en totes les llengües (totes les possibilitats normatives possibles), les dos oficials i les citacions que arriben a fer en qualsevol altra.

    Realment, és un observatori molt interessant. Si a més digueren més sovint coses de trellat...

    ResponElimina