¿Lladren? ¿Cavalquem?

Hem de reconéixer que una cosa que tenen els del «Manifiesto por la Lengua Común» (majúscules de Fernando Savater en El País de hui) és que tenen un projecte amb tan bona voluntat com la que empedra l'infern. Està clar que el fet que la realitat de les discriminacions lingüístiques siga —estadísticament i legalment— la contrària de la que plantegen en el seu manifest no els preocupa gens ni miqueta. Ells adoren un ídol: l'educació en castellà a qui així ho vullga arreu del Regne d'Espanya. A partir d'ahí, que la finalitat de l'educació no siga fer-ho d'una manera o altra, sinó aconseguir uns objectius, els és ben igual, no els preocupa gens ni miqueta.

D'altra banda resulta curiós que Savater hui i Félix de Azúa ahir (article «¡Socorro!») parlen de les mentires dels altres intentant amagar, supose, la bola grossa sobre la que treballen: la paradoxa de proclamar en el punt 2 del manifest que hem de parlar dels drets lingüístics de les persones, però després proclamar a tort i a dret situacions, condicions, deures i presumpcions d'una llengua. ¿No havíem quedat que hem de parlar dels drets de les persones?

També resulta intel·lectualment deshonest que no documenten en cap cas la suposada situació que els impulsa a manifestar-se: ni una sentència judicial, ni una denúncia amb fonament, ni una queixa concreta, ni l'esment de cap obstacle real que puga ser corregit mitjançant els instruments de la legalitat. I això que estic segur que en trobarien algun, si s'ho proposaren, perquè de tot n'hi ha en este món. Però, llavors tindrien un problema més greu, ja que haurien d'aclarir una cosa: quins obstacles dels altres ciutadans no els molesten a ells i, pitjor encara, que hi ha llocs a Espanya on es poden denunciar infraccions perquè hi ha drets —precisament a Galícia, el País Basc, Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears— i, en canvi, hi ha territoris a Espanya suposadament de dret i on es protegix l'expressió democràtica, però que són territoris on els ciutadans no tenen dret a ser atesos ni a fer ús de les seues «llengües espanyoles», on s'imposa sistemàtica i legalment el desús de les altres llengües, el no-dret dels altres espanyols, tal com s'esdevé a Madrid, Extremadura o la Rioja.

¿Falsedats sectàries, Fernando Savater? Consulta les queixes sobre les discriminacions lingüístiques i trobaràs una altre motiu de preocupació real i amb fets constatables.

I ara «la traca final», el mal de tot açò és que, si els neguem el contingut i els confirmem la discriminació dels altres parlants i la desaparició de les altres llengües, encara se n'alegraran bona cosa, ja que confirmaran que els ciutadans «preferixen» una llengua i abandonen les altres. Diran allò de: «¿Lladren, Fernando?, senyal que cavalquem», que no és del Quixot, sinó una reelaboració a partir del llatí o del grec antic, llengües amb molt de pedigrí i que també van ser comunes, com assenyala entre altres coses Eduardo Galeano en El libro de los abrazos.