Esta setmana toca una mica de reciclatge de tècnics lingüístics. Hui he fet fotja al meu grup i he anat a la lliçó d'Abelard Saragossà sobre les preposicions. Crec que les paraules d'Abelard han torbat algú i em sembla que positivament. Ara ja ens som uns quants més que hem descobert que parlàvem en prosa, diríem, és a dir, que dalt té un antònim que és baix, i para de comptar. Poc a vore amb la gramàtica recreativa que tant entreté i tan poc alimenta els esperits.
Quant a la resta, tenim una rastrera llarga de cintes, però poca substància. Tan sols em queda recordar que li hauré d'enviar a Germà Colón l'adreça d'algun diari de sessions on l'han fet aparéixer en andes quasi...
L'Abelard el vaig tindre en un curs de postgrau i és una persona que té molt bona voluntat quant a la llengua. Per cert, no he acabat d'entendre això "que parlem en prosa". Parles de "la valenciana prosa"?
ResponEliminaHola:
ResponEliminaSupose que més que bona voluntat encara, la que té l'Abelard: que s'hi dedica ètica i científicament.
D'altra banda, això de la prosa té a vore amb Molière i Le bourgeois gentilhomme:
«Par ma foi ! il y a plus de quarante ans que je dis de la prose sans que j'en susse rien, et je vous suis le plus obligé du monde de m'avoir appris cela.»
Una «valenciana prosa» un pèl diferent.
Ara ho he entés. Gràcies ;)
ResponElimina