dijous, 3 d’octubre de 2013

Laïcisme lingüístic

Cada dia que passa són tres minuts menys de claror, fins que cap a mitjan desembre comence a retardar-se la posta. Tenim eixos cicles davant dels nassos, però no mos hi acostumem mai i sempre mos afecten més del que voldríem. Arribarà el moment que començarem a tancar els ulls a mitjan vesprada, fins que la lletra del diari mos hipnotitze i mos faça barrejar l'article de Fernando Savater «Laicismo y lengua común» (El País, 01.10.2013) —¿que no són totes les llengües comunes?— en un malson on entendrem les coses al revés: eclesiastisme comú i la llengua de cadascú. Sona tant a la llibertat de ser catòlic que imperava en altres temps... ¿És possible un laïcisme lingüístic? El cervell es fa preguntes ben estranyes. Deu ser que va ponent-se cada volta més prompte.

2 comentaris:

dospoals ha dit...

aquesta pregunta, també me l'he feta jo, i puc dir-te que costa ser molt laic en el llenguatge: ho expose en el meu blog de llengua.

Tècnic lingüístic ha dit...

Jo crec que deu ser tan simple com no voler anar de capelleta en capelleta, tant si és política, com religiosa o lingüística.