Com quasi sempre, els companys de campanyes d'homenatge m'agarren en fora de joc i amb el teclat ple de lletres esquarterades després de repicar parlamentàriament. De Montserrat Roig només puc dir que la conec de la televisió, sobretot per les seues antològiques entrevistes a Joan Fuster (veg. Youtube) o a Raimon. Em quea molt bé, segurament perquè té un dels somriures més publicitats de la literatura catalana. Tinc present sempre el seu llibre sobre les víctimes dels camps de concentració (Els catalans als camps nazis), a més, és clar, d'un dels títols més famosos que conec: Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen.
Aixina estan les coses, i té mala esmena... Tinc mala esmena —i sort que gegants enxarxats com Víctor Pàmies mos porten cametes al coll.
Miquel, que tu també ets un clàssic dels homenatges, que en faltes a ben pocs!
ResponEliminaDe fet, ja saps que només pretenem això: durant un dia, entre tots recordar algú d'una manera personal i peculiar, per fer un puzle ben acolorit.