divendres, 21 d’octubre de 2011

Fent i refent país

Entre moltes més

Algunes dades estadístiques indiquen que els parlants catalans es poden sentir lingüísticament —i raonablement— forts i ben situats en la xarxa. Tanmateix:


Tots els blocs juvenils anomenats fins ara estan escrits en castellà. La recerca que des d'aquest diari s'ha fet per trobar adolescents que escriguen en valencià ha estat negativa. «No n'hi ha», confirma amb contundència Gemma Lluch. «Sí que trobem blocs lligats a les escoles, però no fora de l'àmbit educatiu. Tot i el gran esforç de mestres, escoles i editorials, els adolescents ho fan majoritàriament en castellà.»
Esperança Costa, «Els crítics literaris més implacables», Quadern, El País,, 20.10.2011.



Veig que també els docents valencians s'interroguen sobre la qüestió. Oreto Doménech es demana (20.10.2011) i demana en la xarxa 1entretants:


Per què els nostres joves lectors no comparteixen les seues lectures en valencià? Com és que més de 25 anys d'escola en valencià no han aconseguit la socialització virtual d'aquest jovent? No s'hi senten competents en la llengua pròpia? Funciona l'autoodi també en la xarxa? O potser és senzillament que la literatura que consumeixen és en castellà i això els fa expressar-s'hi en aquesta llengua?


Oreto proposa el debat sobre la qüestió als docents de la xarxa. El debat és necessari i, si revisen els factors que donen lloc a eixa situació i aconseguixen conclusions i propostes per a millor l'evolució lingüística de la nostra societat, serà ben positiu. Un aspecte diferent de la qüestió és que les propostes arriben a bon port.

En el mateix diari, per sort, Fernando Trueba, patrocinat pel Banc Sabadell i conversant amb Pep Guardiola, mos recorda la sobrevaloració estúpida del fet de ser jove. I en el mateix Quadern, Enric Sòria comenta la nova traducció que ha fet Joan Francesc Mira, un xiquet amb uns quants anyets, de l'Odissea d'Homer.

Llibres, doncs, n'hi ha, però si no hi ha país per a la llengua, per molt simbòlics que mos posem, les estadístiques sobre l'ús i les 2.045 queixes per discriminació lingüística dels catalanoparlants que va recollir el síndic de greuges valencià, són dades que diuen molt bé quin país mos estan fent. Bé, sí, l'estem fent entre tots, és clar.

3 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

Però com que no hi ha blogs juvenils en valencià? Jo en tinc uns quants enllaçats a la secció "Jòvens" i de fotologs en valencià (una altra manera de bloguejar) està la xarxa plena...

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Això si parlem de la qualitat que en Vicent reclama per a entrellaçar-los. Fins i tot a comarca extrema en vaig trobar uns quants que encara eren a l'Institut o tot just en primers cursos de facultat. I si admetem que "jove" pot ser també dels 25 al 35 anys: per tant, han estat escolaritzats en valencià; la quantitat es dispara.

Com sempre hauríem d'estudiar els temes amb rigor abans de tirar amb fona. I és que l'angoixa, de vegades, ens ho fa veure tot negre sense aturar-nos. Una altra cosa és la desproporcionalitat que hi puga haver amb el castellà. No ho sé, senzillament perquè se m'escapa. Ara, he de dir que també hi ha algun blog de jove valencià escrit en anglès més o menys normatiu.

Tècnic lingüístic ha dit...

Vicent, es tractava de blocs sobre crítica literària. De totes formes, allò que podem enquadrar en l'etiqueta «jove» és discutible, tot i que en el cas reflectit pel diari sembla que es referia a menors (prou menors) de vint anys.

Joan-Carles, he mirat de trobar algun bloc de crítica literària fet per algun valencià que no arribara als díhuit, i no ho he aconseguit. Si algú troba les dades per a contradir la recerca d'Esperança Costa i l'afirmació de Gemma Lluch, seria interessant que ho publicara, perquè seria molt bo tindre eixa perspectiva de creiximent i no la que intuïxc amb les meues recerques ràpides (que coincidixen amb el que exposa l'article). Espere que els d'1entretants, si més no, ho treballen, si no per a contradir les dades exposades, sí per a aconseguir una dinàmica diferent.