divendres, 21 d’octubre de 2011

Fent i refent país

Entre moltes més

Algunes dades estadístiques indiquen que els parlants catalans es poden sentir lingüísticament —i raonablement— forts i ben situats en la xarxa. Tanmateix:


Tots els blocs juvenils anomenats fins ara estan escrits en castellà. La recerca que des d'aquest diari s'ha fet per trobar adolescents que escriguen en valencià ha estat negativa. «No n'hi ha», confirma amb contundència Gemma Lluch. «Sí que trobem blocs lligats a les escoles, però no fora de l'àmbit educatiu. Tot i el gran esforç de mestres, escoles i editorials, els adolescents ho fan majoritàriament en castellà.»
Esperança Costa, «Els crítics literaris més implacables», Quadern, El País,, 20.10.2011.



Veig que també els docents valencians s'interroguen sobre la qüestió. Oreto Doménech es demana (20.10.2011) i demana en la xarxa 1entretants:


Per què els nostres joves lectors no comparteixen les seues lectures en valencià? Com és que més de 25 anys d'escola en valencià no han aconseguit la socialització virtual d'aquest jovent? No s'hi senten competents en la llengua pròpia? Funciona l'autoodi també en la xarxa? O potser és senzillament que la literatura que consumeixen és en castellà i això els fa expressar-s'hi en aquesta llengua?


Oreto proposa el debat sobre la qüestió als docents de la xarxa. El debat és necessari i, si revisen els factors que donen lloc a eixa situació i aconseguixen conclusions i propostes per a millor l'evolució lingüística de la nostra societat, serà ben positiu. Un aspecte diferent de la qüestió és que les propostes arriben a bon port.

En el mateix diari, per sort, Fernando Trueba, patrocinat pel Banc Sabadell i conversant amb Pep Guardiola, mos recorda la sobrevaloració estúpida del fet de ser jove. I en el mateix Quadern, Enric Sòria comenta la nova traducció que ha fet Joan Francesc Mira, un xiquet amb uns quants anyets, de l'Odissea d'Homer.

Llibres, doncs, n'hi ha, però si no hi ha país per a la llengua, per molt simbòlics que mos posem, les estadístiques sobre l'ús i les 2.045 queixes per discriminació lingüística dels catalanoparlants que va recollir el síndic de greuges valencià, són dades que diuen molt bé quin país mos estan fent. Bé, sí, l'estem fent entre tots, és clar.
Publica un comentari a l'entrada