divendres, 7 d’octubre de 2011

Butjaca sonora

Una que no sona

El diputat Torró Gil diu no sé què de les «bu[ʤ]aques», tal com jo ho pronuncie i ho escric per deixar-ne constància. A mi també em molesta que em toquen la butjaca. Els diccionaris fins ara ho fan, però el cas és que en som uns quants els que ho pronunciem així (a pesar del que diu el dcvb), no sé si mantenint l'etimologia (del fr. ant. bouge 'sac de cuiro' o l'oc. bolja 'bosseta', amb la terminació -aca atribuïble al pl. basc -ac tingut per singular, segons el gdlc) o per algun altre motiu —com ara la tendència a sonoritzar en molts més contexts—. Al Vallès, es veu que no tenen tirada a pronunciar-ho amb sonora. No trobe que la bibliografia haja estat gens atenta a la pronúncia amb sonora. De fet, el mot butxaca és paradigmàtic per a representar la pronúncia de la palatal africada sorda. Per sort, veig que Georges Straka va trobar que també apareixia el fenomen sonor en Castelló: [borʤáka].

Després de la bambolla ideologicoimmobiliària que mos ha buidat l'erari abans i després d'esclatar, com que ja no sona, alguns mos entretenim sonoritzant.