dilluns, 23 de maig de 2011

Un compromís per a un país



L'endemà de les eleccions autonòmiques i municipals m'entretinc amb una notícia de fa una setmana (El Punt, 17.05.2011; també en l'Avui):


Condemna sense precedent per una vexació lingüística


Un agent de la Guàrdia Civil ha d’indemnitzar un ciutadà de Mallorca per agredir-lo pel simple fet de parlar en català. El magistrat retreu a les acusacions haver tipificat el cas com una simple falta




Només fa una setmana, però com si haguera passat una eternitat i hem tornat al punt de partida, amb la majoria dels dirigents dels Partit Popular desvanits pel seu èxit electoral, a pesar que han perdut més de quatre punts de percentatge de vot (vora dos-cents cinquanta mil vots en el total de les autonòmiques). Al cap i a la fi, gaudixen d'una màrfega ben tova i, segons jo ho veig, acrítica, que resol els comicis com si es tractara dels partits de futbol: sentint els colors.

Tanmateix hi ha per primera volta un petit mareig cap al fons de l'hemicicle: el premi a la gestió opositora de Compromís, que aconseguix vora el 7 % dels vots, acompanyats d'Esquerra Unida, que salva els mobles amb vora un 6 %m, a pesar que és el seu pitjor resultat de sempre. Un detall important, supose que a compte del moviment social més fastiguejat, és l'augment del vot nul (0,67 > 1,63) i blanc (1,40 > 2,46).

Pel que fa a la sentència del cas de discriminació lingüística:


En l’argumentació jurídica, el magistrat explica que ha donat crèdit a a la «versió persistent i coherent de la víctima». Avala aquesta versió la declaració de la companya de Cortés, que va presenciar els fets. Davant d’això, el jutge contraposa la «no convincent explicació» que van fer els guàrdies civils acusats —n’eren dos i un ha quedat absolt—, així com les contradiccions en què van incórrer.


És una llàstima que les alternatives al Partit Popular no tinguen una versió més «persistent i coherent» del país que podríem tindre, perquè no hi ha manera de compensar l'eficaç i «convincent» rosari ideològic de la dreta, que convida a l'acomodació irreflexiva i despreocupada. És un dissolvent democràtic que es veu que ha afectat les estructures socials, polítiques i administratives i calen mesures de reparació i reforç importants, començant per la separació de poders, la transparència, la participació social i les fiscalitzacions independents, que vagen més enllà d'una variació cosmètica o retòrica, que és l'única alternativa que han oferit fins ara els socialistes, tal com assenyala Javier Pradera (El País, 23.05.2011):


La reforma electoral a què es resistixen socialistes i populars seria subscrivible per bona part de la ciutadania. La democràcia participativa pot ser compatible amb la democràcia representativa: la Constitució del 1978 admet en el seu si institucions com el referèndum i la iniciativa popular de proposicions de llei. El to imperiós de la consigna «¡Democràcia real ja!» és només una clàusula d'estil dels moviments socials; la realitat d'una democràcia significa que les seues normes s'apliquen en la pràctica.


Pel bar de les Corts ha aparegut la primera samarreta de la temporada de Mónica Oltra Jarque. No tenia cap reivindicació, però sí una nota d'alegria en tot el seu equip. Els millors resultats de la història han de ser més que un consol. I també és ben important ressaltar una dada del magistrat del jutjat mallorquí, Antoni Roig:


La sentència del cas s’ha redactat en català. El magistrat Roig ja va fer servir aquesta llengua durant el judici, també en el moment de la declaració dels acusats, a qui un intèrpret traduïa del català al castellà les paraules tant del jutge com de l’advocat de l’acusació.


Tenim quatre anys per a continuar traduint cap al país que podem tindre.
Publica un comentari a l'entrada