dimarts, 10 de maig de 2011

Els papers dels representants

Empedreït

Atesa la campanya electoral, hauria de fer vaga neuronal, perquè és el mínim que cal per a creure's res dels discursos que amollen alguns polítics pels mitjans audiovisuals. Tot i que confie que Oltra Jarque dirà coses de trellat, malauradament, encara no l'he poguda sentir en la televisió. I això ha de durar encara uns quants dies més, la campanya i el silenci dels que realment tenen alguna cosa a dir.

Per sort, la informació dels diaris no ha estat encara esquarterada per les quotes d'aparició tan suposadament democràtiques que han acordat el psoe i el pp per als mitjans audiovisuals públics i privats. En suma, que tenim un sistema d'informació que en este moment de campanya s'acosta al que diuen que vol implantar Correa en l'Equador, i només se'ls acut renegar del referèndum que acaba de guanyar el president d'aquell país. Vaja, almenys ho ha fet en referèndum general per a tota la població i no com han fet ací, en un congrés de diputats espanyol segrestat per unes llistes polítiques blindades, irresponsables i plutocràtiques.

Pel que fa a Oltra Jarque, després d'haver estat un èxit en el parlament valencià, s'ha convertit en un èxit per Internet, que podem localitzar tant en Youtube com en Google. És clar, per saber qui és qui, doncs, convé mirar-se què fan els diputats en les Corts, com ara ací, on el diputat Martínez Rodríguez (pp) es dedica a exhibir la seua concepció del que és el debat democràtic: fer soroll i ser un prepotent, amb l'ajuda de la seua «coreligionària» Linares Rodríguez, presidenta de la comissió. I n'hi han més mostres amb els mateixos demòcrates. El més indicatiu d'este últim vídeo és quan la senyora Roca Castelló (pp) pretén que, com els del seu partit són més diputats, tenen a més de més drets, la raó i la veritat: «¿I per què som més?», pregunta retòricament Roca Castelló quan Oltra Jarque els recorda que són més, però no millors.

En fi, per a resistir totes les temptacions que provoca vore això, convé llegir l'article de Monica Zgustova «Libros en el gulag» (El País, 24.04.2011):


Els dos enamorats es comunicaven ocultant poemes entre les rajoles del mur que separava el camp de les dones del dels hòmens. Ell li deixava poesies franceses, ella poemes de Pasternak en trossos minúsculs de paper.


Oltra Jarque ha trobat uns usos democràtics per al paper. Els diputats del pp en tenen altres i no precisament democràtics.
Publica un comentari a l'entrada