dilluns, 9 de maig de 2011

Eleccions bovines



Els falciots de la plaça de l'Àngel de València han tornar a visitar les ruïnes de la muralla àrab.

De fet, cada any que passa són un poc més les «runes» de la ciutat de València, els solars, la brossa, els gats i els ratolins, els edificis desnonats i tapiats, els contenidors de fem i altres obstacles municipals que envaïxen les voreres, l'empedrat que esguita pixarrades, les caguerades de gos que tornen a decorar i empastrar el centre antic, la falta de transport públic i de solucions per a les bicicletes, l'excés de trànsit automobilístic, el soroll i la contaminació, tot un elenc de les condicions ambientals que gaudim els valencians gràcies a la senyora del vestit roig que, això no li ho discutirà ningú, té més traça per a escridassar-mos que per a fer una ciutat i —ni de rebot— una societat més cívica i justa. Això és el que hem votat fins ara els veïns de València, però no és obligatori i sempre tenim l'opció de buscar alguna opció millor, com ara Compromís, per dir alguna cosa que siga positiva.

Hui es veu que, repensant i regirant això de la llista negra, tinc la indignació un poc pujada i estic immers en la boira electoral, un poc com el mateix bou equatorià de vora la Vall.