dimecres, 27 d’octubre de 2010

Joan Solà Cortassa mos deixa la seua obra

Joan Solà i les eines de llengua

Alguna cosa més hauria de poder dir, però serà més avant. Hui este bloc només arriba a reproduir la notícia del Diari per a Tècnics Lingüístics (27.10.2010):

Encara esperava jo poder intercanviar molts comentaris i rebre indicacions i dades per a completar o esmenar les fitxes de la CDLPV, perquè entre els destinataris més iŀlustres i sabuts que les rebien amb paciència i que, de tant en tant, em permeten exposar-hi els seus coneixements, hi havia Joan Solà Cortassa. Però acabe de saber que s'ha mort... I ara podem pensar que hem perdut un dels lingüistes més lúcids i faeners que teníem. I ara entenc els seus successius comiats, l'última classe, l'últim article... Em pensava que volia desemboirar-se. Crec que deu ser això.

Fins que torne, ha estat una sort que mos haja deixat la seua obra, un treball imprescindible que haurem de saber llegir, rellegir i augmentar, si és que volem pensar que mos el mereixem. Tal com li va dir a Josep Ruaix i Vinyet el 29 de novembre del 2007, en una correspondència que compartí amb Narcís Garolera i, molt generosament, amb mi: «gràcies, noi».


I si estàs sentint el tercer moviment de la tercera simfonia de Brahms, doncs, notes alguna cosa en els ulls i en la gola.